Art铆culos - Costumbres y tradiciones
EL CARNESTOLTES
El Mirador del Pla de l'Estany
n煤m.65, febrer 2011, p.45
La celebraci贸 del carnaval, anomenat tamb茅 temps de carnestoltes en honor al que n'茅s el seu rei, el Rei Carnestoltes, i on la poblaci贸 aprofitava aquest dies previs a la Quaresma, en que la gent es reclo茂a a casa seva, per dur a terme unes festes on es combinava la burla i la diversi贸, amb les disfresses i desfilades de carrosses, es remunta a Banyoles a finals del segle XVIII. Ja l'any 1754, un ve铆 anomenat Miquel Puig, sol路licita al consistori del moment l'organitzaci贸 de 鈥渓as Ballas de Carnestoltes鈥, per貌 aquest no 茅s pas un fet a茂llat ja que, de fet, feia anys que es duien a terme, doncs amb motiu de la mort de l'abat Joan Baptista Descatllar ocorreguda l'any 1744, es prohib铆, en senyal de dol, tots tipus de ball i quan s'aixec脿 el dol, es va donar perm铆s per fer-ho, entre d'altres 鈥... pels dem茅s dies del Carnestoltes鈥.
Per貌 a banda dels balls que es pugessin dur a terme pels carrers de la Vila, a partir del segle XIX eren les entitats culturals i pol铆tiques del moment, com ara El Porvenir; l'Iris Ba帽olense; la Lliga de Defensa de l'Agricultura, Ind煤stria i Comer莽; el Foment de Cultura i Esport; la Societat La D脿lia; L'Ateneu; etc, la principals protagonistes de la festa, ja que n'eren les encarregades de preparar els balls en els seus locals i les carrosses que participarien a la cavalcada. D'aquesta manera el Carnaval quedava emmarcat entre la Pla莽a Major i el carrer de la Canal que n'eren les seus de la majoria d'entitats.
Aquest balls, en el que en mig de serpentines, confeti i barrets punxeguts, poques disfresses es veien, tal i com diu el Ba帽olense de 1889 鈥unos disfraces de pay茅s, algun conde aburrido, algunos ratas y paren ustedes de contar. Se帽oritas disfrazadas: cero鈥 es duien a terme, com he dit, a les diferents societats, i si be per les noies n'eren gratu茂ts i podien anar d'un ball a l'altra, no passava el mateix amb el nois que tenien que pagar pels tres dies que duraven les festes, i per cada entitat, un tiquet diferent.
Poc a poc, per貌, aquestes festes, a la que el Cercle de Cat貌lics mai s'hi va voler afegir per considerar-la el clergat una festa pagana, es varen anar exterioritzant i la gent va comen莽ar a sortir al carrer on algunes orquestres amenitzaven les diades. Aix铆 mateix la gent ja hi anava disfressada, o si m茅s no amb la cara tapada per una m脿scara o antifa莽, per貌 de cop i volta amb l'arribada de la Guerra Civil aquesta festa es va estroncar de cop i es va prohibir un cop acabada la mateixa, per considerar-la el nou r猫gim, d'una banda irreverent i d'altra perillosa, en anar la gent amb la cara tapada, i tot i que es varen seguir celebrant alguns balls, aix貌 si sense disfresses, no es torna a re-emprendre, amb total llibertat, fins a la d猫cada dels anys vuitanta.
Actualment es una festa for莽a arrelada, on a una llarga desfilada de carrosses i gent disfressada pels principals carrers de la ciutat, li segueix el consabut ball de carnaval en un embalat, que si be en un principi es repartia entre la pla莽a dels Turers i la pla莽a de les Rodes ha acabat per trobar el seu lloc al barri de la Farga, de manera que ha perdut una mica l'aire de festa ciutadana, al bell mig de la ciutat, per convertint-se en un ball de festa major, allunyat de la ciutat, on cal anar-hi expressament.
A aquesta festa que antigament durava tres o quatre dies, anaven lligades dues celebracions m茅s, que marcaven l'inici i fi de la mateixa: el Dijous Gras o Dijous Llarder, que marcava l'inici del Carnestoltes i que es celebrava amb un berenar on s'acostumava a menjar una truita amb botifarra, i que amb el pas dels anys va donar lloc a la botifarra d'ou, i a la que avui en dia s'ha afegit la coca de greixons (llardons), i el Dimecres de Cendra, que simbolitzava la fi de la festa i l'inici de la Quaresma, i que es ritualitzava amb el conegut 鈥渆nterrament de la sardina鈥, un berenar que posava fi al temps de disbauxa i que be a recordar l'espinada de porc que tradicionalment s'enterrava aquest dia per simbolitzar que s'entrava en un per铆ode de privacions i abstin猫ncies.
